L’aversió al risc, segons Agassi

L’aversió al risc, segons Agassi
29 de Gener de 2019 Oriol López

Open, d’Andre Agassi, és un llibre que parla més del cost de l’èxit que del premi del mateix.

És un llibre que explica una història de superació, entesa no tant com a sinònim de sobre-posar-se a una dificultat sobre-vinguda, sinó a un estat mental de constant insatisfacció provocat, principalment per fer el que un odia, jugar a tennis, obligat pel pare, les habilitats pròpies i l’entorn. Aquest estat, unit al comportament irracional que tenim els humans, que va ser teoritzat pel Nobel d’economia, Daniel kahneman, provoca que, en guanyar el primer Grand Slam, Agassi defineixi així el gust per la victòria: “Una victòria no senta tan bé com malament una derrota, i les bones sensacions no duren tant com les males. Ni de lluny.” I té raó. Kahneman va demostrar en diversos experiments que la diferència és del doble. És a dir, tenim el doble de por de perdre 10 dòlars que de gaudi al guanyar-los.

Això, l’aversió al risc, es manifesta a l’empresa en forma d’aversió a la inversió a llarg, ja que valorem més el risc a curt termini que el guany a llarg, pel que ens costa prendre decisions que veiem arriscades a curt (fer fora clients no rendibles) malgrat les oportunitats que obre a llarg (guanyar rendibilitat i qualitat de vida). Com ho podem combatre? Objectivant-les al màxim.

Amb un client, recordo que fèiem un exercici molt simple. Vam dibuixar una línia i la vam dividir per la meitat. A la meitat dreta hi vam posar “Recompensa” i a l’esquerra hi vam escriure “Risc”. Vam agafar una prioritat que havíem establert prèviament i vam avaluar les alternatives que tenia per a arribar-hi de la següent manera:

  • D’u a cinc, quin és el risc que corres amb aquesta alternativa? (sent ú, res que no poguem superar en mesos i cinc haver de tancar l’empresa.
  • I, d’u a cinc, quin és el guany que obtindries al prendre aquest camí? (sent ú un guany mínim i cinc un canvi drastic en la facturació, els guanys o la qualitat de vida, per exemple).

Un cop puntuades les alternatives, podíem visualitzar la bretxa que hi havia en tots els casos, per a tenir una idea clara de què significava en termes de risc-recompensa cadascuna de les decisions, de manera que analitzàvem els costos comparant-los amb els beneficis, i no de manera individualitzada, que és com es manifesta més clarament l’aversió al risc.

I tu, quines són les decisions que tens sobre la taula ara mateix? Quin és el teu rati de risc-recompensa? Envia’m la decisió i així et comprometràs amb l’acció.

© Oriol López Villena 2019

Foto de l’interior del llibre Open, d’Andre Agassi