Cinc excuses per a no créixer i les seves solucions

Cinc excuses per a no créixer i les seves solucions
30 de novembre de 2017 Oriol López
lost

Sovint em trobo empresaris que em diuen que no volen créixer i jo sempre els hi demano si és per manca de mentalitat o de recursos.

De fet, sempre els hi dic que no pots mantenir una empresa quieta, igual que no pots mantenir una bicicleta quieta i en equilibri. Les bicicletes, igual que les empreses, necessiten velocitat per a ser estables, i pensar que pots frenar una empresa indefinidament no és només enganyar-se a un mateix, sinó que és un error a mitjà i llarg termini ja que, mentre el món avança i, per tant, creix, tu et vas quedant enrera. És per això pel que cal que pensis el motiu real pel qual no vols créixer i hi miris de posar solució.

Quan és per una manca d’una mentalitat forta, guanyadora, el problema el tenim al cap i, per tant, cal que mirem endins nostre i del negoci, per a trobar-hi la causa i resoldre-la. Aquesta manca de mentalitat es manifesta amb tres excuses que hauràs sentit algun cop: estic cansat, tinc por o no tinc temps. I, són excuses perquè no aporten cap raó objectiva que impedeixi millorar els resultats de l’empresa i la teva pròpia vida. Són estats d’ànim.

  • Si estàs cansat del negoci caldrà que treballis en la successió, concentrant-te en fer que l’empresa guanyi valor, de cara a una futura venda. Com? Amb una bona salut financera, creixement demostrable i poca dependència en tu. A més, si la successió és interna (família o treballadors) caldrà que els preparis per a dirigir-la el més aviat possible.
  • Si tens por és segurament perquè no tens clar on vols anar i què vols que sigui la teva empresa. Per això, caldrà que posis l’èmfasi en definir una estratègia clara, que et permeti afrontar el futur sabent les teves prioritats, objectius i pla d’acció per a assolir-los.

La segona mancança dels empresaris que no volen créixer són els recursos i, com en el cas anterior, això queda traduït en tres excuses més: no tinc diners, no tinc equip o no tinc temps.

  • Que no tens diners no és cert en la majoria dels casos. Tens diners, però simplement els utilitzes per a d’altres coses, i per això l’empresa segueix funcionant i, tot i que no tingui intenció de créixer en el futur més proper. Això es resol canviant la manera de tractar els diners, i començant a distingir entre el que són despeses i el que són inversions. Pots rebaixar les primeres, però mai pots retallar en les segones, si vols aconseguir més recursos en forma de diners. Només cal que sàpigues què et faria millorar resultats i hi dediquis els recursos necessaris.
  • La manca d’equip, en canvi, es tradueix en una manca de capacitat per a créixer, pel que cal que pensis, com en el cas anterior, si l’equip és una despesa o una inversió, per a saber si cal que inverteixis en ell i com. De vegades, la inversió que faràs en l’equip serà ampliant-lo però, d’altres, la inversió serà en la formació del mateix o en la millora de la seva productivitat, per exemple, amb tecnologia o sistemes de treball.

Per últim, no m’he oblidat de l’excusa que es repeteix en ambdues mancances: no tinc temps. Si el teu problema és de manca de temps, potser cal que pensis en la teva manera de dirigir i liderar. Sovint demano a l’empresari que es posi la gorra d’accionista i imagini que observa i avalua al director general, que és ell mateix. Quina nota li posa en termes d’eficàcia? Malauradament, molts directors generals dediquen massa temps a feines que no haurien d’estar fent ells i poc temps a les feines que els permetrien créixer i viure millor. No he conegut mai cap empresari que no vulgui treballar menys hores, però pocs veuen que el creixement és precisament la manera d’aconseguir-ho. No de forma desordenada, sinó tenint clar que la riquesa es mesura en hores i que els diners són la benzina que l’alimenta, pel que dirigir el teu propi temps vol dir saber ordenar prioritats i actuar proactivament sobre elles, en lloc de reaccionar a tot el que et passa.

Un bon directiu, sap què cal fer i què cal que faci ell mateix. I, la resta la delega o l’elimina.

© Oriol López Villena 2017

Foto: Davide Foti